PRESENT(e)S

“Després passaran anys i esdevindràs translúcida

i a través teu estimaré el futur

potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima

de mi mateix que al capdavall la mort

se t’endurà de nou quan se m’endugui.”

“Després” Llibre d’absències  Miquel Martí i Pol

EL projecte "PRESENT(e)S" a València

        “Wer bat uns also umgedreht, dass wir

          was wir auch tun, in jener Haltung sind

          von einem, welcher fortgeht? Wie er auf

          dem letzten Hügel, der ihm ganz sein Tal

          noch einmal zeigt, sich wendet, anhält, weilt-,

          so leben wir und nehmen immer Abschied.”

         “¿Qui ens gira del revés, per a que sempre,

          per més que fem, tinguem el gest

d’aquell que se’n va? Igual que qui, en el pujol

darrer que li mostra la vall sencera

altra vegada, es deté, i es demora:

així vivim, sempre en acomiadament.”  

                                         

                                        “Elegies de Duino”    

                                        

                                        Rainer Maria Rilke

RETRAT A L'OLI "Amparin puja l'escala"

    Feia temps que no pintava a l'oli, anys, molts anys i m'abellia. Quina tècnica més dolça!

   Es un retrat d'una bona i antiga amiga i es situa a una illa, on vam fer un viatge preciós, ja fa alguns anys.

   Està pintat sobre tauler de DM i les mesures son 50 cm X 70 cm.

    Ha estat un plaer Amparin.

                   "Mira d'on vens, somnia on vas"

JARDINERIA DE BESLLUMS

      Sempre caic davall la seducció de la bellesa d'una flor i de la rosa particularment. Icona omnipresent a la meua vida i obra.

      “Jardineria de besllums” rescata entre clars i foscors una mostra de la flora que  ha esclatat, arrelada  entre els sentiments, als meus darrers projectes creatius. La bellesa, representada sovint per flors, ara apareix colorejada per la nostàlgia, ara tímidament albirada com un anhel o tacada pel dolor...        

Diferents formats, tècniques i materials conviuen en aquesta exposició; gravats, monotips i collages i la necessitat continua d'experimentació formal.

Un fetitxe d'adolescència  el llibre, “Viatges i Flors” de Mercè Rodoreda, perdut entre els prestatges de casa, avui ha retornat a la memòria en ficar-me a escriure.

       Rodoreda carrega de simbolisme les seues preciosistes descripcions. A les obres que aneu a contemplar (flors negres, tenyides pel dolor, blaves de nostàlgica, de paper con si es tractarà d'artificis construïts davant d'altres mancances...) el valor simbòlic de formes, colors i materials es un dels registres utilitzat. 

       Viatges i flors, són passions que  perduren. Me fascina la contemplació d'una flor, també  viatjar i descobrir altres mons. La creació artística per a mi és sinònim de viatge, en el sentit de construcció de nous paisatges i indrets on retrobar-me.  Però, que difícil atrapar al paper la bellesa d'una flor!

“La flor vergonya:

Mentre els pètals es separen de la poncella per fer-se flor, ella se’ls espolsa. No vol ésser flor. No vol que la retratin.”  
                                                           Mercè Rodoreda.

     Aquesta mostra és un càntic a aquest impossible però també  pròleg del projecte que em té segrestat actualment “L’hivernacle del desig” (un trànsit pels espais on tenir cura dels afectes, les emocions i el plaer) però aquest no podrà florir abans de primavera.

                               Bètera,desembre.2012/gener.2013                                                  

                                         Ignasi Chilet i Torres                                                                 

JARDINERIA DE BESLLUMS

(Flors de viatge)

  Aquesta exposició es un parèntesi entre projectes, on l’amistat obliga.  Una recopilació d’obra gràfica amb un únic denominador comú la  presència de flors.

   “Rosa, oh contradicció pura en el plaer

de ser el somni de ningú davall tantes

parpelles.”

                          

 Rainer Mª Rilke “Epitafi”

"Del despit a la passió"

Alguna cosa més que una extensió
on deixar petjades. 

Més que un cau on remembrar absències,
on conjurar-les.

No només un terreny per a la sembra de contingències
imaginades. 

Si de cas, tot això, i a més a més 
la jàssina que en manté en peu l'edifici 
on esperar, 
la certesa dels noms
on cercar-me. 

 Poema introductori del meu poemari "Del despit a la passió"

On resta l'estiu?

Avui l' esborra la ploguda.

He decidit atrapar-lo a l'estudi, deixar-hi una mostra per ajudar-me a mantenir el record.

Aquest estiu, ha estat important, he tornat a sentir que viure de vegades potser fàcil.